Tots els colors de l’entrellat quàntic. Des del mite de la cova de Plató fins a la sincronicitat de Carl Jung fins a l’univers hologràfic de David Bohm

El llibre es divideix en tres parts. A la primera part (Les intuïcions), l’autor tracta les hipòtesis més rellevants sobre la realitat il·lusòria del món perceptible. Els grans pensadors han previst l’existència d’un nivell de consciència que transcendeix la matèria. Aquesta idea la trobem al Mite de la cova de Plató, a la "Teoria immaterialista" de Berkeley, a "Psicologia de la forma" (Gestaltpsychologie). La font més autoritzada rau en els treballs sobre l’inconscient col·lectiu i sobre la teoria de la sincronicitat de Carl Jung.A la segona part (Confirmacions) l’autor descriu d’una manera elemental però detallada el camí de la física quàntica, des de l’experiment de Thomas Young de la barrera amb dues escletxes fins als fenòmens de superposició d’estats i correlació quàntica. Mitjançant aquestes claus privilegiades és possible entendre l’entrellat quàntic. A la tercera part (Perspectives), l’autor descriu les teories desenvolupades per David Bohm sobre el "potencial quàntic" sobre "l’univers implicat i explicat" i sobre la visió hologràfica del cosmos. Tot s’explica amb absoluta simplicitat, sense l’ús de fórmules matemàtiques i amb l’ajut de moltes il·lustracions.La humanitat, des dels seus orígens, ha volgut investigar l’origen i la composició de les coses, descobrir el seu funcionament i el seu propòsit íntim.El mètode universalment utilitzat consisteix en descompondre objectes en parts cada vegada més petites i analitzar-los amb totes les tècniques possibles, des de la investigació visual fins a les reaccions químiques. Això encara passa avui. Per exemple, si un científic vol descobrir l’estructura química i física d’un cub de granit, el dividirà en trossos cada cop més petits fins que es divideixi en àtoms individuals.No obstant això, si el propi científic vol investigar les partícules individuals que formen l’àtom, rep una sorpresa increïble. El cub de granit es comporta com ho faria un cub de gel. El científic veu la matèria que es torna líquida, s’evapora, desapareix entre els dits. La matèria sòlida es converteix en energia que vibra.Les partícules individuals es transformen en ones fluctuants sense més corporalitat.A nivell subatòmic, la matèria ja no és matèria sòlida, es converteix en alguna cosa diferent. Les partícules elementals ens enganyen.Semblen taques sòlides si algú les observa, però es comporten com ones vibrants quan no s’observen.Els àtoms pràcticament només contenen buit.A la superfície, creiem que podem tocar, pesar, manipular i mesurar la matèria. Però, en la seva composició més íntima, la matèria es converteix en una onada de buit, energia, informació, ona o vibració. El que ens sembla un material sòlid, en la seva essència més íntima, ja no és un material sòlid.En aquest punt, és clar que ja no podem parlar d’una sola realitat. Depenent dels nivells d’observació, des de l’extremament petit fins a l’infinitament gran, hi ha moltes realitats, totes diferents però totes absolutament certes.